ciutat desig

2010-03-06T14:06:00.002+01:00

la manifestació més vigorosa del drama és un dia qualsevol
Emily Dickinson

2010-01-10T17:27:00.004+01:00

porte una bona col·lecció de música per caminar a la butxaca
i encara que fa fred
no deixe de passejar per aquesta ciutat
i amb l'aire glaçat que em fa mal a la pell
i amb els ulls amb una mica de plor
veig el que és lleig i el que em dol
i imagine el que és bell i el que m'estime
encara que és fosc el carrer
i les finestres tancades
passeje el meu cos menut i feble
pels carrers de valència
i no puc deixar de dibuixar
geirebé invislble
als meus llavis
un somriure

les coses que m'agraden

2009-12-17T01:01:00.005+01:00

obrir un llibre de poemes per qualsevol lloc,
llegir els versos i marcar la pàgina
perque el poema que m'interroga

començar una llibreta nova,
amb tapes boniques

els cafès de paraules

mirar els llibres a les llibreries

passejar pels jardins

que em desperten amb un bes
i quedar-me una estoneta més al llit
amb la fresqueta matinera i la llum
asomant de puntetes

2009-12-15T00:14:00.001+01:00

Flors marcides, ponts de ferro,

Diaris al metro

Tràfic de versos.

2009-12-12T19:01:00.004+01:00

junt a la ciutat de la simulació i de la imatge, creix la ciutat real, la ciutat de la pobresa, de la misèria. és una ciutat incòmoda, que posa en crisi el model de desenvolupament capitalista de promeses, que ens situa davant la contradicció del "viure com si". l'ocultament és el mecanisme de gestió de les presències incòmodes. la ciutat experimenta processos de maquillatgem i amaga la vergonya sota l'estora. és una ciutat que es torna agra cap a les persones que l'habiten, que expulsa de maneres diferents . un espai representat i creat per a i pels mapes turístics, fet de racons invisibles, de barris a les fosques. aquesta és una ciutat que deshabita.

foto: Ana Cervera Ferri http://www.uv.es/apicerfe/Inicio.html

2009-10-08T10:19:00.002+02:00

agafe l'autobús, sabent que el viatge em costarà més
aconseguisc un seient al costat de la finestra
em pose la música i em centre en el vidre, mire i veig
una ciutat matinera que badalla i fuma,
una ciutat d'olor a cafè amb llet i suor,
una ciutat de misèria i de merda,
una ciutat de sorolla i bancaixa, de calatrava i de "l'antic" mestalla,
una ciutat de militars i policies,
una ciutat de torres, de llambordes i bicicletes,
una ciutat de dones i homes,
una ciutat de cartells i pintades que ara tot just esborren,
una ciutat que es confon
que es pregunta
una ciutat de gris i de verd encara
una ciutat humida
una ciutat que em fa tant de mal
mire per la finestra i veig valència
una ciutat que m'estime profundament

les coses que m'agraden

2009-10-02T18:59:00.003+02:00

l'espígol
les cireres
els albercocs
menjar mores del bosc....... aquestes a galícia aquest estiu

ciutat despropòsit

2009-09-21T18:20:00.004+02:00

necessitava informació estadística i al web de la ciutat de barcelona que són molt moderns no es poden aconseguir, així que aquest matí he utilitzat unes tres hores del meu més que reduit temps per anar a l'oficina d'estadística situada en un carrer a prop d'una plaça a prop d'una sortida de metro... i com passa a tota barcelona molt, massa, a prop d'unes obres. resulta que estan fent de nou la plaça de les glòries catalanes o això semblava per les moltes indicacions de desviaments-no pots passar si vas a peu-però disculpa les molèsties, i en aquesta ciutat que es preocupa molt pel civisme els ciutadans i les ciutadanes són importants, i has de fer tres vegades més el desplaçament normal per arribar al teu destí, i has d'esperar als semàfors descoordinats per a caminar i coordinats per anar en cotxe, i clar, et pots cansar o pots voler gaudir de la relació o contemplar el paisatge...
així que posen bancs, aquests bancs individuals tant propis de barna city, a la nova plaça de les glòries estan sota els ponts pels que passen cotxes, i al costat de vies per les que passen cotxes, i allà estaven una colla de dones i homes, sense poder-se veure gaire be per la situació dels banquets individuals, per la manca de llum natural, sense poder-se sentir per tots els cotxes, motos, furgonetes que passaven per la seua dreta, per la seua esquerra i per sobre del seu cap, i sense poder respirar tampoc pel fum dels cotxes que passaven, per la pols de les obres a la seua dreta, a la seua esquerra, al seu darrera i al seu davant. ni espectacle ni mentida, un despropòsit de ciutat i molt poca vergonya
la imatge a www.bdebarna.net

caminant per valència

2009-07-03T01:25:00.004+02:00

posar notes em violenta, així que he decidit caminar per valència, sola, amb la ciutat sota els peus i al meu costat, una valència humida i enganxosa però una valència bonica malgrat tot, una valència dormida, callada però una valència de remor, valència de rebaixes i valència de pobresa, valència d'olors i de pintades, valència del carrer de la pau, la reina i sant vicent, valència de cavallers, valència caminada.
la foto és d'Ana Cervera Ferri http://www.uv.es/apicerfe

Benedetti

2009-05-18T16:12:00.003+02:00

Visc en la provisionalitat, a les vies entre dues ciutats
per això a la maleta només porte les coses urgents i oblide les importants
com els llibres de Benedetti amb les pàgines marcades
ara, amb la notícia sobtada, em venen al cap i a la pell, els versos del poema d'amor més bonic

si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo
y en la calle, codo a codo
somos mucho más que dos

Gràcies pels versos, pel carrer, per l'amor i per la lluita... tant tendra.

valència, un dia qualsevol

2009-05-17T01:42:00.002+02:00

de vegades és tanta la ràbia
que sent i que em fas sentir
i em pregunte
com sóc capaç de fer altres versos
i la meua esquizofrènia quotidiana
em fa present dividint-me
en tants espais com continents
a la llum del caleidoscopi
pensant-me des dels angles
que el meu cos em permet encara
donar-te

valència, tercer dia

2009-05-03T22:13:00.003+02:00

i una traca de paper
i no trobe lloc per aparcar
la motxilla de sentiments
i una dona pixant
i gossos que fugen
i gats amb presses
i gent sense res i del no res
gent del buit i del misteri
dones que van a missa i fan tard
i gent que passeja
perquè no té on anar
ni ningú per estimar
tot de corbates a la porta del museu
i un cel que vol plorar
però només podrà ploure
enmig d'aquest silenci urbà
fet de sorolls i olors pudentes

2009-05-01T23:31:00.001+02:00

vull tornar a escriure
i deixar dir a la ràbia
emprendre un viatge
guanyar la terra
besar-te l'orella

valència, quart dia

2009-04-29T00:03:00.008+02:00

Joanjo m'ha fet recordar un poema, i com que he decidit treure la poesia a la fresca...

voldria escriure els versos més combatius
aquesta nit
aquesta nit calorosa d'estiu
en que et trobe a faltar
encara que no t'he tingut
mai del tot al meu costat.

les coses que m'agraden

2009-04-28T00:40:00.004+02:00

Anar en bici pel jardí del riu i sentir l’olor de la terra mullada.

després de l'intent frustrat de diumenge..... avui el matí ha estat un regal!

berlin, ciutat pendent

2009-04-26T16:55:00.007+02:00

com més temps passa i la pense, més em fascina. com un desig de ciutat sense nom, berlin em queda pendent.
http://picasaweb.google.com/clara.arbiol

les coses que m'agraden

2009-04-22T02:03:00.004+02:00

mirar des del balcó la ciutat a la nit

escriure un poema al metro o mirant València des de la finestra de l'autobús

que em toque finestra al tren i puga veure el mediterrani de color de plata

el solet de primavera, que calfa una miqueta i que em fa sentir la vida, que em fa sentir viva

valència. primer dia

2009-04-21T23:28:00.004+02:00

l'estació d'autobusos
i un cretí
que es perfora els tímpans
oferint-nos allò
que no li hem demanat.
Pont de sant josep
Torres de serrans
estudiants de portafolis
motxilles plenes d'inutilitat
temps perdut, energies cremades
inseguretat...
ara en diuen "flexibilitat"
casa dels caramels
semàfors en roig, autobusos
prepotència feta transport
guanya el més fort.
Portal de la mar
que ja no hi ha
entrades per a contenidors
i "bungalows"
La glorieta, menudeta, reduïda
com una victòria en petit
que és l'únic que pot somniar
aquest país
i la por i el record
d'allò semblant a la presó

destí final i faig tard

hem passat també
pel carrer de la llibertat
ho havia oblidat

valència

2009-04-21T01:23:00.005+02:00

Són dies urbans,

Renuncies

I morts constants.

caminant per la ciutat

2009-04-20T21:38:00.002+02:00

Perquè junt a la ciutat de l'espectacle, la ciutat de la por i la ciutat de l'exclusió hi ha, com una remor que malgrat tot persisteix, l'altra ciutat. La del desig, la de la insurgència. La ciutat de la revolta.

Estrene bloc, espere que el gaudiu com jo