valència, quart dia

Joanjo m'ha fet recordar un poema, i com que he decidit treure la poesia a la fresca...

voldria escriure els versos més combatius
aquesta nit
aquesta nit calorosa d'estiu
en que et trobe a faltar
encara que no t'he tingut
mai del tot al meu costat.

les coses que m'agraden

Anar en bici pel jardí del riu i sentir l’olor de la terra mullada.

després de l'intent frustrat de diumenge..... avui el matí ha estat un regal!

berlin, ciutat pendent

com més temps passa i la pense, més em fascina. com un desig de ciutat sense nom, berlin em queda pendent.
http://picasaweb.google.com/clara.arbiol

les coses que m'agraden

mirar des del balcó la ciutat a la nit

escriure un poema al metro o mirant València des de la finestra de l'autobús

que em toque finestra al tren i puga veure el mediterrani de color de plata

el solet de primavera, que calfa una miqueta i que em fa sentir la vida, que em fa sentir viva

valència. primer dia

l'estació d'autobusos
i un cretí
que es perfora els tímpans
oferint-nos allò
que no li hem demanat.
Pont de sant josep
Torres de serrans
estudiants de portafolis
motxilles plenes d'inutilitat
temps perdut, energies cremades
inseguretat...
ara en diuen "flexibilitat"
casa dels caramels
semàfors en roig, autobusos
prepotència feta transport
guanya el més fort.
Portal de la mar
que ja no hi ha
entrades per a contenidors
i "bungalows"
La glorieta, menudeta, reduïda
com una victòria en petit
que és l'únic que pot somniar
aquest país
i la por i el record
d'allò semblant a la presó

destí final i faig tard

hem passat també
pel carrer de la llibertat
ho havia oblidat

valència

Són dies urbans,

Renuncies

I morts constants.

caminant per la ciutat

Perquè junt a la ciutat de l'espectacle, la ciutat de la por i la ciutat de l'exclusió hi ha, com una remor que malgrat tot persisteix, l'altra ciutat. La del desig, la de la insurgència. La ciutat de la revolta.

Estrene bloc, espere que el gaudiu com jo