Benedetti

Visc en la provisionalitat, a les vies entre dues ciutats
per això a la maleta només porte les coses urgents i oblide les importants
com els llibres de Benedetti amb les pàgines marcades
ara, amb la notícia sobtada, em venen al cap i a la pell, els versos del poema d'amor més bonic

si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo
y en la calle, codo a codo
somos mucho más que dos

Gràcies pels versos, pel carrer, per l'amor i per la lluita... tant tendra.

valència, un dia qualsevol

de vegades és tanta la ràbia
que sent i que em fas sentir
i em pregunte
com sóc capaç de fer altres versos
i la meua esquizofrènia quotidiana
em fa present dividint-me
en tants espais com continents
a la llum del caleidoscopi
pensant-me des dels angles
que el meu cos em permet encara
donar-te

valència, tercer dia

i una traca de paper
i no trobe lloc per aparcar
la motxilla de sentiments
i una dona pixant
i gossos que fugen
i gats amb presses
i gent sense res i del no res
gent del buit i del misteri
dones que van a missa i fan tard
i gent que passeja
perquè no té on anar
ni ningú per estimar
tot de corbates a la porta del museu
i un cel que vol plorar
però només podrà ploure
enmig d'aquest silenci urbà
fet de sorolls i olors pudentes

vull tornar a escriure
i deixar dir a la ràbia
emprendre un viatge
guanyar la terra
besar-te l'orella