la manifestació més vigorosa del drama és un dia qualsevol
Emily Dickinson

porte una bona col·lecció de música per caminar a la butxaca
i encara que fa fred
no deixe de passejar per aquesta ciutat
i amb l'aire glaçat que em fa mal a la pell
i amb els ulls amb una mica de plor
veig el que és lleig i el que em dol
i imagine el que és bell i el que m'estime
encara que és fosc el carrer
i les finestres tancades
passeje el meu cos menut i feble
pels carrers de valència
i no puc deixar de dibuixar
geirebé invislble
als meus llavis
un somriure

les coses que m'agraden

obrir un llibre de poemes per qualsevol lloc,
llegir els versos i marcar la pàgina
perque el poema que m'interroga

començar una llibreta nova,
amb tapes boniques

els cafès de paraules

mirar els llibres a les llibreries

passejar pels jardins

que em desperten amb un bes
i quedar-me una estoneta més al llit
amb la fresqueta matinera i la llum
asomant de puntetes

Flors marcides, ponts de ferro,

Diaris al metro

Tràfic de versos.

junt a la ciutat de la simulació i de la imatge, creix la ciutat real, la ciutat de la pobresa, de la misèria. és una ciutat incòmoda, que posa en crisi el model de desenvolupament capitalista de promeses, que ens situa davant la contradicció del "viure com si". l'ocultament és el mecanisme de gestió de les presències incòmodes. la ciutat experimenta processos de maquillatgem i amaga la vergonya sota l'estora. és una ciutat que es torna agra cap a les persones que l'habiten, que expulsa de maneres diferents . un espai representat i creat per a i pels mapes turístics, fet de racons invisibles, de barris a les fosques. aquesta és una ciutat que deshabita.

foto: Ana Cervera Ferri http://www.uv.es/apicerfe/Inicio.html

agafe l'autobús, sabent que el viatge em costarà més
aconseguisc un seient al costat de la finestra
em pose la música i em centre en el vidre, mire i veig
una ciutat matinera que badalla i fuma,
una ciutat d'olor a cafè amb llet i suor,
una ciutat de misèria i de merda,
una ciutat de sorolla i bancaixa, de calatrava i de "l'antic" mestalla,
una ciutat de militars i policies,
una ciutat de torres, de llambordes i bicicletes,
una ciutat de dones i homes,
una ciutat de cartells i pintades que ara tot just esborren,
una ciutat que es confon
que es pregunta
una ciutat de gris i de verd encara
una ciutat humida
una ciutat que em fa tant de mal
mire per la finestra i veig valència
una ciutat que m'estime profundament

les coses que m'agraden

l'espígol
les cireres
els albercocs
menjar mores del bosc....... aquestes a galícia aquest estiu