agafe l'autobús, sabent que el viatge em costarà més
aconseguisc un seient al costat de la finestra
em pose la música i em centre en el vidre, mire i veig
una ciutat matinera que badalla i fuma,
una ciutat d'olor a cafè amb llet i suor,
una ciutat de misèria i de merda,
una ciutat de sorolla i bancaixa, de calatrava i de "l'antic" mestalla,
una ciutat de militars i policies,
una ciutat de torres, de llambordes i bicicletes,
una ciutat de dones i homes,
una ciutat de cartells i pintades que ara tot just esborren,
una ciutat que es confon
que es pregunta
una ciutat de gris i de verd encara
una ciutat humida
una ciutat que em fa tant de mal
mire per la finestra i veig valència
una ciutat que m'estime profundament

les coses que m'agraden

l'espígol
les cireres
els albercocs
menjar mores del bosc....... aquestes a galícia aquest estiu

ciutat despropòsit

necessitava informació estadística i al web de la ciutat de barcelona que són molt moderns no es poden aconseguir, així que aquest matí he utilitzat unes tres hores del meu més que reduit temps per anar a l'oficina d'estadística situada en un carrer a prop d'una plaça a prop d'una sortida de metro... i com passa a tota barcelona molt, massa, a prop d'unes obres. resulta que estan fent de nou la plaça de les glòries catalanes o això semblava per les moltes indicacions de desviaments-no pots passar si vas a peu-però disculpa les molèsties, i en aquesta ciutat que es preocupa molt pel civisme els ciutadans i les ciutadanes són importants, i has de fer tres vegades més el desplaçament normal per arribar al teu destí, i has d'esperar als semàfors descoordinats per a caminar i coordinats per anar en cotxe, i clar, et pots cansar o pots voler gaudir de la relació o contemplar el paisatge...
així que posen bancs, aquests bancs individuals tant propis de barna city, a la nova plaça de les glòries estan sota els ponts pels que passen cotxes, i al costat de vies per les que passen cotxes, i allà estaven una colla de dones i homes, sense poder-se veure gaire be per la situació dels banquets individuals, per la manca de llum natural, sense poder-se sentir per tots els cotxes, motos, furgonetes que passaven per la seua dreta, per la seua esquerra i per sobre del seu cap, i sense poder respirar tampoc pel fum dels cotxes que passaven, per la pols de les obres a la seua dreta, a la seua esquerra, al seu darrera i al seu davant. ni espectacle ni mentida, un despropòsit de ciutat i molt poca vergonya
la imatge a www.bdebarna.net

caminant per valència

posar notes em violenta, així que he decidit caminar per valència, sola, amb la ciutat sota els peus i al meu costat, una valència humida i enganxosa però una valència bonica malgrat tot, una valència dormida, callada però una valència de remor, valència de rebaixes i valència de pobresa, valència d'olors i de pintades, valència del carrer de la pau, la reina i sant vicent, valència de cavallers, valència caminada.
la foto és d'Ana Cervera Ferri http://www.uv.es/apicerfe

Benedetti

Visc en la provisionalitat, a les vies entre dues ciutats
per això a la maleta només porte les coses urgents i oblide les importants
com els llibres de Benedetti amb les pàgines marcades
ara, amb la notícia sobtada, em venen al cap i a la pell, els versos del poema d'amor més bonic

si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo
y en la calle, codo a codo
somos mucho más que dos

Gràcies pels versos, pel carrer, per l'amor i per la lluita... tant tendra.

valència, un dia qualsevol

de vegades és tanta la ràbia
que sent i que em fas sentir
i em pregunte
com sóc capaç de fer altres versos
i la meua esquizofrènia quotidiana
em fa present dividint-me
en tants espais com continents
a la llum del caleidoscopi
pensant-me des dels angles
que el meu cos em permet encara
donar-te

valència, tercer dia

i una traca de paper
i no trobe lloc per aparcar
la motxilla de sentiments
i una dona pixant
i gossos que fugen
i gats amb presses
i gent sense res i del no res
gent del buit i del misteri
dones que van a missa i fan tard
i gent que passeja
perquè no té on anar
ni ningú per estimar
tot de corbates a la porta del museu
i un cel que vol plorar
però només podrà ploure
enmig d'aquest silenci urbà
fet de sorolls i olors pudentes