diumenge 10 de gener de 2010

porte una bona col·lecció de música per caminar a la butxaca
i encara que fa fred
no deixe de passejar per aquesta ciutat
i amb l'aire glaçat que em fa mal a la pell
i amb els ulls amb una mica de plor
veig el que és lleig i el que em dol
i imagine el que és bell i el que m'estime
encara que és fosc el carrer
i les finestres tancades
passeje el meu cos menut i feble
pels carrers de valència
i no puc deixar de dibuixar
geirebé invislble
als meus llavis
un somriure

dijous 17 de desembre de 2009

les coses que m'agraden


obrir un llibre de poemes per qualsevol lloc,
llegir els versos i marcar la pàgina
perque el poema que m'interroga

començar una llibreta nova,
amb tapes boniques

els cafès de paraules

mirar els llibres a les llibreries

passejar pels jardins

que em desperten amb un bes
i quedar-me una estoneta més al llit
amb la fresqueta matinera i la llum
asomant de puntetes



dimarts 15 de desembre de 2009

Flors marcides, ponts de ferro,

Diaris al metro

Tràfic de versos.

dissabte 12 de desembre de 2009


junt a la ciutat de la simulació i de la imatge, creix la ciutat real, la ciutat de la pobresa, de la misèria. és una ciutat incòmoda, que posa en crisi el model de desenvolupament capitalista de promeses, que ens situa davant la contradicció del "viure com si". l'ocultament és el mecanisme de gestió de les presències incòmodes. la ciutat experimenta processos de maquillatgem i amaga la vergonya sota l'estora. és una ciutat que es torna agra cap a les persones que l'habiten, que expulsa de maneres diferents . un espai representat i creat per a i pels mapes turístics, fet de racons invisibles, de barris a les fosques. aquesta és una ciutat que deshabita.

foto: Ana Cervera Ferri http://www.uv.es/apicerfe/Inicio.html

dijous 8 d’octubre de 2009

agafe l'autobús, sabent que el viatge em costarà més
aconseguisc un seient al costat de la finestra
em pose la música i em centre en el vidre, mire i veig
una ciutat matinera que badalla i fuma,
una ciutat d'olor a cafè amb llet i suor,
una ciutat de misèria i de merda,
una ciutat de sorolla i bancaixa, de calatrava i de "l'antic" mestalla,
una ciutat de militars i policies,
una ciutat de torres, de llambordes i bicicletes,
una ciutat de dones i homes,
una ciutat de cartells i pintades que ara tot just esborren,
una ciutat que es confon
que es pregunta
una ciutat de gris i de verd encara
una ciutat humida
una ciutat que em fa tant de mal
mire per la finestra i veig valència
una ciutat que m'estime profundament

divendres 2 d’octubre de 2009

les coses que m'agraden


l'espígol
les cireres
els albercocs
menjar mores del bosc....... aquestes a galícia aquest estiu

dilluns 21 de setembre de 2009

ciutat despropòsit


necessitava informació estadística i al web de la ciutat de barcelona que són molt moderns no es poden aconseguir, així que aquest matí he utilitzat unes tres hores del meu més que reduit temps per anar a l'oficina d'estadística situada en un carrer a prop d'una plaça a prop d'una sortida de metro... i com passa a tota barcelona molt, massa, a prop d'unes obres. resulta que estan fent de nou la plaça de les glòries catalanes o això semblava per les moltes indicacions de desviaments-no pots passar si vas a peu-però disculpa les molèsties, i en aquesta ciutat que es preocupa molt pel civisme els ciutadans i les ciutadanes són importants, i has de fer tres vegades més el desplaçament normal per arribar al teu destí, i has d'esperar als semàfors descoordinats per a caminar i coordinats per anar en cotxe, i clar, et pots cansar o pots voler gaudir de la relació o contemplar el paisatge...
així que posen bancs, aquests bancs individuals tant propis de barna city, a la nova plaça de les glòries estan sota els ponts pels que passen cotxes, i al costat de vies per les que passen cotxes, i allà estaven una colla de dones i homes, sense poder-se veure gaire be per la situació dels banquets individuals, per la manca de llum natural, sense poder-se sentir per tots els cotxes, motos, furgonetes que passaven per la seua dreta, per la seua esquerra i per sobre del seu cap, i sense poder respirar tampoc pel fum dels cotxes que passaven, per la pols de les obres a la seua dreta, a la seua esquerra, al seu darrera i al seu davant. ni espectacle ni mentida, un despropòsit de ciutat i molt poca vergonya
la imatge a www.bdebarna.net