junt a la ciutat de la simulació i de la imatge, creix la ciutat real, la ciutat de la pobresa, de la misèria. és una ciutat incòmoda, que posa en crisi el model de desenvolupament capitalista de promeses, que ens situa davant la contradicció del "viure com si". l'ocultament és el mecanisme de gestió de les presències incòmodes. la ciutat experimenta processos de maquillatgem i amaga la vergonya sota l'estora. és una ciutat que es torna agra cap a les persones que l'habiten, que expulsa de maneres diferents . un espai representat i creat per a i pels mapes turístics, fet de racons invisibles, de barris a les fosques. aquesta és una ciutat que deshabita.

foto: Ana Cervera Ferri http://www.uv.es/apicerfe/Inicio.html