i una traca de paper
i no trobe lloc per aparcar
la motxilla de sentiments
i una dona pixant
i gossos que fugen
i gats amb presses
i gent sense res i del no res
gent del buit i del misteri
dones que van a missa i fan tard
i gent que passeja
perquè no té on anar
ni ningú per estimar
tot de corbates a la porta del museu
i un cel que vol plorar
però només podrà ploure
enmig d'aquest silenci urbà
fet de sorolls i olors pudentes
i no trobe lloc per aparcar
la motxilla de sentiments
i una dona pixant
i gossos que fugen
i gats amb presses
i gent sense res i del no res
gent del buit i del misteri
dones que van a missa i fan tard
i gent que passeja
perquè no té on anar
ni ningú per estimar
tot de corbates a la porta del museu
i un cel que vol plorar
però només podrà ploure
enmig d'aquest silenci urbà
fet de sorolls i olors pudentes
Descobrint nous i meravellosos racons. I que callat t'ho tenies.
ResponEliminaVersets.